diumenge, 4 de desembre de 2016

MONT-ROIG, PALA ALTA. Via FIOREL·LA

3/12/16. Fa uns dies vam estar al Mont-Roig i vam veure que la pista estava arreglada i què continuava fins el refugi del Pletiu. Avui anem amb l’intanció d’anar a fer una via a la paret de l’Extrem què el Juan Carlos fa dies què a la mínima oportunitat insisteix, però a l’arribar al coll de porta sorpresa hi ha la tanca posada. Massa tard per a rectificar, així què anem a un altre de les pendents des de que vam fer la via dels Llons, la via Fiorel·la.
 La via Fiorel·la és una via amb D.O. Mont-Roig, curta, variada, intensa i què no et deixa indiferent, on cal treballar-la.
La via té quatre llargs de corda, amb un primer curiós. Comencem per una escalada interior (frontal útil) amb formacions de roca, al final sortim a la paret per una forat., on trobem la R1.
El segon llarg és amb artificial força desplomat al principi i equipat, al final de la zona desplomada haurem de fer una curta sortida en lliure per agafar el proper parabolt, després seguim per un tram vertical on haurem d’anar posant flotants entre parabolts, sortida en lliure cap a l’esquerra per entrar a la R2. En aquest darrer tram haurem de vigilar amb la roca.
El tercer llarg, segueix en flanqueig ascendent a l’esquerra, només trobarem dos parabolts, al mig hi ha uns passatges delicats (V+), després del segon parabolt pugem recta a buscar l’inici d’una fissura ampla on hi ha la R3.
Al quart llargs només hi ha un parabolt a l’inici i després cal anar-se autoassegurant, llarg difícil i mantingut. R4 a una feixa.
De la R4 seguim per la feixa en direcció est fins al cim.

DADES
Primera ascensió: 2003-2006
Per: V.Francia, (D. Trullols, A. Federico, J. Grau)
Equipament: Semiequipada amb parabolts i ponts de roca.
Material: 14 cintes exprés, joc complet de friends de l’alien blau al Camalot de 4, (els grossos és posen bastant), estreps i frontal (opcional).
Dificultat: 6a+,A1, obligada V+/A1.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez, Joan Asín (el Manel ens ha deixat a la R1 per indisposió).

En resum una via força exigent on cal treballar-la de valent, amb un recorregut curiós i variat.

primer llarg 
primer llarg i a la R1
al desplom del segon llarg
segon llarg
a la R1
arribant a la R2
inici del tercer llarg
tercer llarg
al difícil quart llarg
arribant a la R4
flanqueig de sortida
FOTOCIM

dijous, 1 de desembre de 2016

MALANYEU. PARET DL DEVESSÓ. Vies INDEPENDÈNCIA i DORAEMON

30/11/16. Les prediccions per avui son bones, però quan arribem a Malanyeu està ennuvolat i el fred és deixa sentir, mentre preparem el material i fem l’aproximació. Quan arribem a peu de paret toca buscar la via entre el maremàgnum de línies, al final trobem la via independència, gràcies al nom pintat i mig esborrar a peu de via. La via te tres llargs de corda, als dos primers son força mantinguts en el cinquè grau, amb un tram més difícil en cada llarg de V+. A l’entrada de la R1 trobarem un corda fixà. El tercer llarg és més fàcil però tot i així haurem de vigilar una mica amb la roca. La via està pràcticament equipada, però anirà bé portar un joc de friends per a completar algun passatge, sobre tot al segon llarg i 12 cintes exprés.

Estem en aquell punt en què si pleguem ens sembla què hem escalat poc, així què decidim rapelar i fer un altre via.
L’escollida és la Doraemon. Aquesta també té tres llargs de corda, totalment equipada, podem portar algun friend opcional. El primer llarg és el més mantingut, sense passar del V. Els altres dos amb una dificultat de IV+, amb una passatge més difícil per arribar al cim.
Un cop al cim decidim baixar caminant, seguim l’aresta i després agafem el PR què ens retorna a Malanyeu.
El dia ha anat a millor i el sol a guanyat la batalla avui.
En resum dues vies equipades, per gaudir d’aquesta peculiar textura de roca d’aquest peculiar racó, amb bona companyia.
Per: Manel Benavent, Antonio Gómez, Joan Asín.



primer llarg via independència
segon llarg via independència
tercer llarg via independència
primer llarg via Doraemon 
segon llarg via Doraemon
tercer llarg Doraemon
FOTOCIM

dissabte, 26 de novembre de 2016

CAP DEL RAS. Via ALBA ARTIGAS

25/11/16. Hi han vies què estan eternament a la llista de les pendent, sobre tot quan el company habitual ja l’ha fet. Quedem amb el Josep i entre varies opcions la candidata escollida és la via Alba Artigas, ves per on la podrem taxar.

Tot i ser un divendres ens ajuntem unes cinc cordades escalant per la zona com a mínim, déu n’hi do.

Dia fred però amb sol què comença a escalfar tot jugant amb bancs de boira què s’enfilen des de la vall amagada sota un mar de boira. Al final un dia esplèndid, fred quan el sol és tapava per la boira.

Aparquem  el cotxe davant de la paret on identifiquem l’itinerari. Pujada curta però intensa un cop a peu de la paret trobarem dues AA picades a peu de via, uns pocs metres de  l’inici de la Fanal Nocturn.

La via Alba Artiga és una via amb caràcter què no et deixa indiferent, on cal escalar i auto assegurar-se, tots els llargs tenen els seus passatges fins hi tot els fàcils. La via està semi-equipada amb espits, pitons i ponts de roca, en més quantitat a mida què anem pujant, però sempre puntual. La roca és variada de molt bona a trencada però sanejada, amb sabor agra dolç a l’agafar-si.
Via entretinguda d’anar fent. Només començar ja tenim una placa curiosa què haurem de negociar (possible A0), superat aquest tram seguim per unes grades fàcils fins a trobar la R1.
El segon llarg comença per una fissura desplomada a l’inici a equipar, per anar a buscar una placa què farem en tendència a la dreta (podem entrar directament al pitó) passatges delicats quan s’acaba la placa seguim un díedret a l’esquerra fins a trobar la R2.  
El tercer llarg sortim a l’esquerra a buscar l’esperó, passatge estrany on cal buscar la posició per arribar al primer espit. Passatge de placa per agafar un díedre a equipar on la roca sanejada dona males vibracions però aguanta, el seguim fins a la R3.
El quart llarg sortim directes fins a un bloc, pugem fins una vira què seguim a la dreta fins a un espit, a partir d’aquí anem a buscar una fissura díedre fins a la R4 sota d’un desplom (incòmada). Hi ha una possibilitat a l’inici, d’anar el primer tram per la dreta a buscar un espit i pujar per una placa (expo segons els comentaris).
El cinquè comença amb un fort desplom dos passatges d’Ae o 6c, un cop superat fem un flanqueig a l’esquerra, amb bones preses (peus i mans) fins a l’esperó per on pujarem, passatge atlètics, fins a la R5.
El sisè llarg comença per una placa fins a un desplom què cal superar, V+ o Ae, després la sortim a unes grades fàcils fins a la R6.
El setè llarg comença per una placa vertical on van apareixent preses a mida què pugem, després grades fins a la R7 al peu del pany final.
El vuitè llarg s’inicia per una placa compacte amb espits en tendència a la dreta fins a un díedre què seguirem fins el cim,  buscant el passatge més adient. R7 al cim a muntar.

Al final el Josep ha fet els llargs difícils (2,4,5,8) i jo els més fàcils (1,3,6,7), gràcies Josep.

DADES:
Primera ascensió: 1999
Per: Ramón i Alba Artigas.
Equipament: semi equipada amb espits, pitons i ponts de roca.
Material: Joc de friends de l’alien blau al Camalot 2, 3 opcional, tascons, 12/14 cintes exprés. Un estrep i repetir algun alien opcional.
Dificultat: 6c, obligada 6a/Ae.

Per: Josep Santasusana i Joan Asín.

inici primer llarg
arribant a la R1
inici segon llarg
segon llarg
inici tercer llarg
tercer llarg
arribant a la R3
quart llarg
quart llarg
al desplom inici cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg


                                                                      setè llarg
arribant a la R7

cordada a la via Burundanga
al vuitè llarg
viutè llarg
FOTOCIM
FOTOCIM cordada Burundanga