diumenge, 17 de desembre de 2017

MALANYEU. PARET DEL DEVESÓ. Via AROMES DE MALANYEU.

16/12/17. Avui toca col·lectiva STAE-CE Àliga, amb el fred i els compromisos de les dates hi hagut baixes, però tot i així ens hem reunit una vintena. La temperatura és baixa i ens hem anat trobant al Rosal per esmorzar i allargar-lo una mica més, tot i així quan hem arribat a la Malanyeu la paret del Devesó encara està a l’ombra. Ben abrigats ens arribem a la paret just quan el sol ja comença a guanyar la partida. Ens hem repartit en varies cordades a les vies dels Cules, Adéu Espanya, la Carla....

Avui també bé el Rafel Martínez (junior), el 2013 també vam fer cordada amb el Joan Carles Mompel a la via Senzills, però al primer llarg és va quedar sense forces als braços, quatre anys després el Rafel està fet un BOU, deixant el llistó ben alt  avui, enhorabona Rafel.

Malanyeu te dues cares amb vies equipades i altres d’aventura què aprofiten les possibilitats de paret per assegurar-se amb ponts de roca, friends i tascons, aquesta va ser l’essència de l’escalada. La via Aromes de Malanyeu ens retorna a aquesta essència. Tres llargs de corda semi-equipats amb ponts de roca i algun pitó on haurem d’anar buscant l’itinerari i afegint assegurances, deixant una escalada entretinguda i mantinguda en el V-V+, amb algun passatge més difícil de 6a-.

Escalada de placa què va enllaçant fissures, cal destacar el flanqueig del darrer llarg a equipar abans d’arribar a la R3. Nosaltres al primer llarg hem seguit un tram per altres vies de esquerra, arribant a la R1.

DADES

Primera ascensió: 5/03/2016
Per: Jordi Castellà, Dani Castellà
Equipament: Semi-equipada amb ponts de roca i algun pitó.
Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins #3, joc d’aliens, tricams, tascons.
Roca: Calcari.
Dificultat: V+/6a- obligat 
Descens: Caminant, remuntem per canals herboses fins a l’aresta on anem cap a l’est a buscar el PR què ens retorna a Malanyeu.

Una bona via amb essència d’escalada a Malanyeu, entretinguda i com no, “curta, intensa què no est deixa indiferent”.

Per: Miquel Montserrat, Rafel Martínez, Joan Asín.

Al migdia ens retrobem a la Malanyeu i compartim un dinar de carmanyola tot comentant la jornada i preparant nou projectes com sempre.  

primer llarg
primer llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
tercer llarg
tercer llarg
FOTOCIM


FOTOGRUP

dijous, 14 de desembre de 2017

PARET DE L'OS. ESPERÓ SUD.

13/12/17. Anem a buscar l’escalfor a les parets solejades del Montsec, durant el camí arribem a -5º, la intenció és anar a reequipar una via perduda a la roca Alta, però quan arribem a l’aparcament, el fred no afluixa, fa vent i el sol està esmorteït pels núvols prims què van evolucionant. Està clar què avui toca pla B, marxem cap a Sant Llorenç de Montgai en busca de millors condicions. Segueix fent molt fred i fa mandra de posar-si, després de dubtar ens decidim per repetir l’esperó sud de la Paret de l’Os.

Ben abrigats ens posem a escalar i les mans enseguida és gelen, amb el tacte minvat anirem pujant, amb tímids intents del sol per a guanyar protagonisme però tot queda amb un intent.

La via està re-equipada amb parabolts i l’itinerari s’ha adreçat cercant més dificultat amb passatges atlètics.


DADES

Primera ascensió: 5/01/1974
Per: J.E. Farreny, J. Vidal.
Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts.
Material: 8 cintes exprés, joc discret de friends.
Roca: Calcari.
Descens: Caminant pel darrera o ràpel per ”Esperó Remacha”

L’Esperó Sud de la Paret de l’Os, és una de les clàssiques imprescindibles de la zona, amb passatges més difícils del què sembla. Molt Recomanable.

Per: Antonio Gómez, Joan Asín.


primer llarg
primer llarg
arribant a la R1
segon llarg
tercer llarg
arribant a la R3
quart llarg
FOTOCIM