dimarts, 4 d’agost del 2009

Flautats, La Punxa via ALEIX

04/08/09
Desde Sant Benet la vista es fabulosa la Prenyada, la Trompa de l’Elefant, la Mòmia, etc però al darrera segueixen les agulles, passat el pla de Trinitats en trobarem amb un altre espectacle, els Flautats. Una mica oblidats no son gaire freqüentats, tot cercant vies he trobat, la via Aleix a la Punxa, varis companys de Centre l’han repetit i els ha agradat.
Feia temps que la tenia en cartera però mai era el moment o trobar el company i avui s’han ajuntat les dues coses, era el moment i tenia un bon company.
La via es mou en una dificultat còmoda, IV+,V amb dos trossos més drets que es poden superar amb A0, no esta demés portar un estrep. La via esta equipada amb espits algun clau i un pont de roca. La via segueix una aresta no gaire ampla i amb ambient. La roca en general es bona, tret d’un tram una mica anguniós al segon llarg. En resum una via clàssica sense grans pretensions però recomanable.



ressenya de kpujo.com
Des del pla de Trinitats seguim el caminet en direcció als flautats el camí ens du fins el peu de via hem deixat una fita al peu de via, si mirem a dalt veurem un espit a la dreta a uns cinc metres.
El primer llarg va per la placa els primers passos son de quart i desprès del primer espit baixa una mica la dificultat, trobarem tres espits.

El segon llarg surt per la dreta fins sota una llastra sospitosa cal anar a buscar una espit a l’esquerra desprès per una llastra fissura, Cal superar un tram de roca dubtosa. Un cop a l’aresta la roca ja es més bona, la seguim fins la reunió, tot seguint les assegurances.

El tercer llarg segueix pel mig de l’aresta amb una dificultat de IV-,IV, trobarem dos espits i un clau.

El quart llarg surt per una placa de IV fins sota un llavi per superar-lo hi ha tres espit una mica separat el fem en A0 i algun pas de V,V+., desprès s’ajeu i seguim fins a trobar la reunió.

El cinquè llarg te una sortida per una placa desplomada amb quatre espits el fem en A0, també es pot fer amb estreps,,un cop superat aquets passatge seguim per la placa trobarem un pitó en un llavi de la dreta, un tros mes vertical assegurat amb un pont de roca ens du al cim.

El descens el farem amb un ràpel fins el coll, nosaltres em desgrimpat per la canal i em fet un altre ràpel des d’un arbre, si es va amb cordes de 60 s’arriba amb un de sol, si no cal desgrimpar un díedre al final, o fer dos ràpels. La canal esta molt bruta i amb vegetació.
Per Isaac Royo i Joan Asín