diumenge, 31 d’octubre del 2010

MONTSERRAT, LA PALLETA , via NEXUS

30/10/10. Aquesta via és un producte de la recerca de línies d'escalada en parets poc atractives a la vista, però que al final surten vies prou interessats. Aquest fenomen s'ha produït molt a Montserrat Sud moltes obertes pels incansables, J Escofet, I. Notivoli i J.Ch. Peña que han anat obrint moltes bones vies, hi aquesta n'és una d'elles.
En Manel i Juan Carlos, fa poc que van fer la via  Els Replicants hi en van parlar molt bé, avui amb en Manel anem a la veïna Nexus. És pot trobar la ressenya a: lanochedelloro i a ressenya.net.

recorregut de la via i ressenya d'en PEREBOOK que és pot trobar a la nochedelloro

La Nexus és una via de set llargs exigent i mantinguda, on trobarem plaques, fissures i díedres, trencada per dos llargs de transició que trenquen la continuïtat.
El primer llarg coincideix amb la Replicants, comença en una placa vertical fina, amb forats , superada la placa seguim en flanqueig a l'esquerra per grades fàcils, fins arribar sota de una marcada fissura on trobem la R1.
El segon llarg té una entrada molt atlètica, és pot protegir amb un friend i/o tascó, seguim per una fissura per passar a la placa de l'esquerra molt vertical, després la placa s'ajeu, encara que segueix amb la dificultat fins a la R2.
El tercer llarg és de transició per plaques ajagudes i fàcils fins un ressalt abans d'entrar a la R3 sota d'un marcat díedre.
El quart llarg surt per l'esquerra de la reunió per anar en flanqueig a la dreta per entrar al díedre que superem amb passos de bavaresa, un ressalt més vertical i difícil (pas de baga en el meu cas) per tornar a entrar al díedre amb ajut d'una savina, que arrenca en Manel quan puja de segon, seguim per placa fins a la R4.
El cinquè llarg segueix per la placa del díedre i després per placa més ajaguda però amb líquens fins a la R5.
El sisè llarg també de transició per un bosc selvàtic, cal anar a buscar  a la dreta el marcat esperó que és veu.
El darrer llarg va per una placa vertical i mantinguda, on cal anar buscant el passatge, després s'ajeu una mica fins arribar a la proa final, uns passos atlètics en bavaresa donen pas a una placa amb un darrer pas un pel desplomat que fem amb Ae.
El descens el fem amb ràpel per la via Dersu Uzala.

Via mantinguda i variada amb grau obligat de V+/6a, on un estrep pot ser útil si anem justos de grau com és el nostre cas. Cal portar tascons, friends  fins el Camalot del dos i bagues per arbres per reforçar les assegurances d'algun tram.

Per manel Díaz i Joan Asín.

la placa i flanqueig del primer llarg
fissura i placa del segon llarg
díedre i en Manel amb la savina al quart llarg
cinquè llarg
a la placa  i darrer pas del darrer llarg
en Manel al cim i a la R7
al cim

dimecres, 27 d’octubre del 2010

MONTSERRAT, LA CODOLOSA, via LA TRIBU

27/10/10. El proper cap de setmana  hi ha canvi d'hora, les tardes seran més curtes i les hores de llum també. Aquesta tarda ens arribem fins a la Codolosa, la primera intenció era anar a la Full Equipe, però hi ha una cordada així que ens posem a la via de La Tribu.


la ressenya és pot trobar al bloc de La Tribu
 La via en tres llarg de placa un primer que va superant ressalts, el segon amb un pronunciat desplom que superem amb Ae i després per placa vertical i fineta. El tercer llarg també amb uns primers passos difícils A0 seguim per placa vertical. Si decidim baixar caminant encara podem fer un altre llarg curtet per una placa ajaguda. Baixem amb ràpel per la  via. La Via esta totalment equipada.
Acabem fent una cervesa a Collbató per acomia les escalades de tarda o no?

Per: Lambert, Antoni Gómez i Joan Asín


 superant els ressalts del primer llarg
 desplom del segon llarg
 la placa del tercer llarg

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Montserrat càmping, Monòlit Groc

24/10/10.  Avui quedem amb en Juan Carlos per fer una matinal no teníem clar a quina via anar, li proposo el Monòlit Groc que fa temps que esta a la llista de pendent, després de valorar altres opcions ens decidim per anar-hi.
Quan arribem al Monestir la boira ho tapa tot, uns moments de dubte però anem cap a peu de via. Les boires és van esvaint i ja podem endevinar l'itinerari.
ressenya més informació de la via a escalatroncs
Pugem per una canal a l'esquerra de la via fins arribar a les rampes de la via facilonga, ens equipem i pugem sense encordar fins a trobar una corda fixe que  ens porta a peu de l'esperó per on va la via.
Avui la pedra ha fet que comenci en Juan Carlos, el primer llarg se'l treu net va fort el company, segueix per una placa força mantinguda on cal anar concentrat per anar trobant les passatges.
El segon llarg segueix la mateixa tònica, placa tècnica per on cal anar navegant, hem surt amb un A0 i algun repòs.
El tercer va per una placa més ajaguda amb bona presa fins arribar a un fort desplom que superem amb A0 uns metres més fàcils ens deixen a la reunió.
El quart llarg surt en flanqueig a la dreta per agafar una placa ajaguda amb un ressalt final vertical molt elegant. M'adono que he deixat la reunió a la dreta així que segueix-ho fins el cim on faig reunió a un arbre.
La intenció era baixar caminant, des del cim anem seguint un caminat fressat que ens du fins el camí de Sant Joan per on retornem fent un passeig.
La via esta força bé, on només cal portar unes 12 cintes exprés i reunió, les dues primeres tirades son molt mantingudes ben assegurada però amb dificultat obligada.
Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín 

grimpant per la via facilonga

al primer llarg
el segon llarg segueix la mateixa tònica
en Juan Carlos al segon llarg
el pas desplomat del tercer llarg
sortint del darrer llarg
al cim

dijous, 21 d’octubre del 2010

METEORA 3, MONESTIRS

12/10/10. Tota la tarda i la nit d'ahir va estar plovent amb ganes. Després de l'esmorzar tot hi estar a punt de ploure, sembla que aguantarà una mica, decidim anar a fer una petita excursió pels voltants. 

l'itinerari

pugem fins l'Adrchti (aranya) una petita agulla molt característica
seguin per la base del PIXARI
podem veure restes d'edificacions, recorden el Pais Dogon 


A la tarda ja amb pluja anem a fer una ronda pels monestirs penjats de Meteora, on veurem vistes impressionants de les agulles, avui amb boires tot un espectacle.













dilluns, 18 d’octubre del 2010

METEORA 2, DOUPIANI, via OSTKANTE

11/10/10. Per la nit ha estat plovent, el dia s'aixeca tapat i gris, millor dit molt gris apunt de petar. Després d'esmorzar anem cap el DOUPIANI una agulla a peu de carretera que ens va cridar l'atenció el seu esperó, ahir baixant de visitar el monestir del Gran Meteoro. Arribats a peu de via algú comenta han caigut gotes, uns moments de dubte, el dia no té res veure amb el d'ahir.


 Avui tornem a fer les mateixes cordades d'ahir, en Jaume i jo anirem primer,en Monsio, Min i Xavier aniran en un altre cordada al darrera.
Els dos primers llargs segueixen un esperó força marcat i ajagut que mica en mica és va posant vertical, amb força còdols per anar triant. La roca i l'ambient estan humits. Anem trobant assegurances cada 8 o 10 metres.
El tercer llarg surt en flanqueig a l'esquerra, a travessant una placa amb presa petita i adherència, molt maca i més fàcil de l'aparença. La placa dona pas a una canal díedre que ens porta a un coll, al peu d'una placa molt vertical.
El darrer llarg és el més difícil, a la sortida trobem tres assegurances que superem amb l'ajut d'algun A0, després segueix la placa amb una dificultat de V+ que va baixant progressivament fins el V, en aquesta part només trobarem dues assegurances. Just arribar a la R4 aquelles gotes que havíem intuït al començar és fan realitat i és fan més intenses. Al recuperar a en Jaume també puja en Monsió que va de primer de l'altre cordada ja que la puja és va notant.
Ens reunim al cim amb un plugim de fons, fem la foto de rigor i anem a buscar els ràpels de baixada. Ara la roca esta força mullada amenitzada amb la molsa li dona una caire de pista de gel, que ens farà suar la baixada. A l'arribar al cotxe ja esta plovent i ja no pararà en el resta de dies que estarem per Meteora. A mi personalment m'ha agradat força així que continua a la llista de pendents, hi tornarem.

Per Jaume Galban, Ramón Samarra, Ramón Prades, Xavier Samsó i Joan Asín.


 primer llarg un marcat esperó per de còdols
el primer llarg vist des de la R1
 estètic segon llarg
 en Jaume muntant la R2
 la placa del tercer llarg des de la R2
 la placa des de la R3
 primers metres del darrer llarg
 la placa del darrer llarg des de la R4
 tots pleglats al cim
diferents pasatges de la baixada amb un detall de la molsa