diumenge, 28 de novembre del 2010

MONTSERRAT, ROCA DE SANT MARTÍ, via MAGICAL MYSTERY TOUR

27/11/10. La plantació està plena d'agulles que han estat tranquil·les durant molt de temps, visitades pels estudiosos i romàntics dels racons de Montserrat, fins que de mica en mica s'han anat obrim vies. Fa poc que ha sortit una guia d'aquest racó de Montserrat. Ara ja és normal veure cordades enfilant-se per aquestes agulles tot i que cal caminar una estona fins arribar-hi, és nota l'efecte guia.

la Plantació i les seves agulles
A mitja setmana a la nochedelloro i a ressenya.net, és publica una nova via dels germans Masó, aquest cop ens presenten una galopada per contraforts fins arribar a l'agulla de Sant Martí, quedant un itinerari amb 6 llargs de corda (tres d'ells força interessants).
Aquest dissabte ens arribem amb en Jesús, gran coneixedor del lloc un d'aquest romàntics de Montserrat. Allarguem l'esmorzar una mica tot esperant que el sol agafi força. Al final però ens decidim i marxem cap el Clot de la Mònica. 
Quan arribem a peu de via trobem a una cordada, sorpresa!!!, son en Jaumegrimp i en Toni,  això recorda els vells temps de qui faria la segona ascensió.....d'una nova via. Una mica de xerrameca i com no en Jaume comença en Toni ja ho té clar. En el nostra cas la pedra decideix, hem toca començar també.

itinerari i ressenya del germans Masó, molt treballada
El primer llarg segueix una placa amb roca compacta tot i que encara pot saltar alguna presa, al final trobem un tram amb  roca descomposta i solta, però fàcil.La reunió és munta en un arbre al peu d'un desplom marcat.
El segon llarg comença amb tres passatges de Ae o A0, de segur que pot sortir en lliure però hi ha una bona tibada. Després una sortida amb bona roca i de seguit s'ajeu fins un ressalt amb roca delicada, seguim per terreny fàcil fins el peu d'una paret més vertical.
El tercer llarg la cosa canvia una placa vertical, sense assegurances, és pot posar algun friend en forats i/o merlet, un flanqueig a la dreta, seguim per uns passos verticals amb forats fins un pas un pel desplomat que al final hem de fer una pas d'A0 (6a) per agafar uns forat, uns metres verticals i després s'ajeu, passem pel cim del contrafort i anem a buscar ara sí l'agulla de Sant Martí. R en un arbre.
El quart llarg, és espectacular, en flanqueig constant a la dreta fins un ressalt vertical amb un pas difícil (V+) per arribar a la R.
El cinquè i sisè llarg l'hem fet en un de 50m, sense adonar-me mi saltat la R5. Un placa vertical  amb un tram més fàcil a la mitat, ens porta fins un passatge un pel desplomat per entrar a un díedre. Primer intento passar directe pel parabolt, però no ho veig clar, al final ho faig per la dreta amb uns passos atlètics. Seguim pel díedre (R a la dreta) fins arribar a un espit passem a l'esquerra i per terreny més fàcil arribem a la R prop del cim.
Quan arribem al cim en Jaume i en Toni ja s'han apuntat la primera repetició, nosaltres ens quedem una mica mentre ell marxen.
En resum una via que encara està tendra on és pot trobar-se algunes pedres soltes. La via esta pràcticament equipada però és recomanable portar algun micro i friend per reforçar algun pas. El quart llarg per si sol val la pena repetir la via. El descens és fa per una desgrimpada fins el coll amb l'agulla de Sant Cugat.
Per Jesús Carruesco i Joan Asín

primer  llarg
en Jesús superant l'Ae del segon llarg
el tercer llarg presenta passatges força verticals
primers passos del quart llarg
estètic quart llarg
darrers metres i al cim, aquest cop la foto ens l'ha fet en Jaume

dimecres, 24 de novembre del 2010

MONTSEC D'AGER, CAP DEL RAS, via TOPE CLÀSSIC

24/11/10. Aprofitant que en Manel té ganes d'anar a escalar a Ager i de que han reequipat la via Tope Clàssic, ens hi arribem. Aquesta va ser la primera via que vaig fer en aquestes parets i en guardo bon record. Quan arribem a l'aparcament a la paret li toca el sol però la temperatura està rondant els 0 graus, a la vall podem veure un mar de núvols, amb aquestes condicions ja podem dir que estem en pler hivern escalatòriament parlant.
Tot i ser un dimecres coincidim amb un altre cordada a la via i un altre a la Redrum. Es pot trobar la ressenya al bloc d'escalatroncs.

recorregut de la via i mar de núvols a la vall

A peu de via hi ha una inscripció TC i una fletxa picada a la roca. El primer llarg comença per una placa per anar a buscar un díedre que seguim fins trobar la reunió, IV.
El segon llarg segueix una magnífica placa on cal anar navegant, tot seguint les assegurances, amb una dificultat mantinguda de V+,6a.
El tercer llarg surt recte amb un passatge atlètic per flanquejar a la dreta per una sinuosa vira fins a l'aresta, pugem recta per anar a buscar un díedre, amb un passatge curt en bavaresa. IV, V, V+.
El quart llarg comença per una placa ajaguda que ens porta a una placa amb passatges mantinguts, IV, V,V+. 
El cinquè llarg de tràmit, III, fins el peu d'un altre placa.
El sisè llarg és també molt mantingut, per placa vertical on cal navegar buscant els passatges, combinant el lliure i passos d'Ae al final (6b+), amb el reequipament han quedat passos obligats de V+,6a.
El setè llarg comença amb uns passos de Ae per entrar a un díedre amb passos atlètics. Ae,V+,V. Empalmen amb el vuitè llarg de tràmit III.
El novè llarg segueix un marcat esperó amb uns primers passos força difícils V+, A0, després la dificultat és manté en el V.
Quan arribem al cim ens acompanya un núvol i la gelo és deixa sentir, foto de rigor, vistes impressionants del Pirineu nevat.
La via està equipada, nosaltres hem posat dos tascons i algun micro per a reforça algun passatge. Amb el reequipament hi trobat que la via ha quedat amb passos més obligats (V+,6a) que abans.
Per Manel Benavent i Joan Asín  


en Manel comença el primer llarg
a la plac del segon llarg
tercer llarg
a la R3 i entrant a la R4
a la placa del sisè llarg
a l'Aedel setè llarg
darrer llarg
restes de neu al cim del Montsec d'Àres

divendres, 19 de novembre del 2010

MONTSEC DE RÚBIES, PELADET ORIENTAL, via ESCENAS DE MATRIMONIO

18/11/10. Avui he quedat amb en Manel que encara no coneix aquest  racó del Montsec. Quan vam obrir la via cita a cegues amb en Llorenç, tot fent la piulada al Bar vam veure la ressenya d'aquesta via, quan l'altre dia en Llorenç la va fer en va venir ganes d'anar-hi. 
Aquest dijous les previsions son bones, però quan arribem a Vilanova esta envaïda per una boira espessa ?, quan enfilem la pista cap a Rúbies encara és més espessa, però a l'alçada de la Roca Alta, desapareix i davant sobre l'espectacle de les parets i el mar de núvols a la plana., tot un espectacle. Quan arribem al solitari Rúbies, fa un vent fresc però la paret esta tota solejada. Preparem el material i marxem cap el Peladet, darrerament aquest camí l'he fet unes quantes vegades.

La via va pel pany de paret que hi ha entre la Guineu lliure i la  Maduritas Calientes a peu de via hi ha una fletxa picada en un díedre evident on veurem un parabolt a uns 7 metres del terra. És pot trobar la ressenya a Kutrescalors.

El primer llarg comença per un díedre amb passos atlètics fins a superar el parabolt V+, seguim per terrenys vertical amb bona presa, IV, fins un altre ressalt on trobem 2 parabolts, amb passos un pel desplomats,V. Cal anar posant algun tascó i friends. R1 30m.

El segon llarg és el més mantingut i difícil de la via. Comença per una canaleta amb roca a controlar, on podem posar algun micro. Seguim per una placa fins sota un ressalt que desploma, hi ha un pont de roca molt gran, superat el ressalts, dona pas a una placa que seguim en tendència a l'esquerra. Després del segon parabolt dubto primer intento un flanqueig a l'esquerra però no trobo  els passos, torno al parabolt, al final segueix-ho recte per la placa amb passos fins  a l'alçada de la R, un flanqueig amb bona presa per les mans porta a la R2, 30m.

El tercer llarg surt per una placa vertical amb uns passos de V fins arribar a un zona on s'ajeu i en tendència a la dreta arribem a una feixa, que seguim fins a la R3 30m.

El quart llarg segueix un esperó vertical amb bona presa on és van veien les assegurances, anem a buscar un altre esperó a l'esquerra amb un pas una mica desplomat i atlètic i que ens deixa a la R4, 40m. Aquí hi ha el pot visites, hem fet la vuitena ascensió.

El cinquè llarg surt directe per un ressalt desplomat i per grades va a buscar el darrer ressalt a l'esquerra. R5 30m. 

Via agradable de fer, amb ambient als dos primers llargs més exigents que la resta. Cal portar un joc de tascons i friends fins el 2 del Camalot.

Per Manel Benavent i Joan Asín

al díedre d'entrada i a la R1
primers metres del segon llarg i a la R2
a la placa del primers metres del tercer llarg
cinquè llarg
darrers metres de la via
al cim

diumenge, 14 de novembre del 2010

SERRA DE SANT JOAN, via TERRITORI SIOUX

13/11/10. La intenció amb en Jaume avui és anar a la serra de Sant Joan, Montinessell, a fer la via con ocho basta. Parem a esmorzar una mica al Bar Tahussà a Coll de Nargó, ens trobem a en Jaume grimp hi fem petar la xerrada, ells també va a Montinesell. Tot tafanejant ressenyes veiem la via territori sioux que no pinta malament, esta al costat de la via con ocho basta, ens l'apuntem com a pla B. Arribats al aparcament veiem una cordada a la via con ocho basta, així que ens decidim pel pla B.


De fet aquesta via té tres llargs de corda poc equipats per anar a enllaçar amb la via con ocho basta a la R-2 per on segueix.


La via comença per un marcat díedre on trobarem una fletxa picada al peu, en Jaume s'ho agafa amb ganes, superat el díedre sortim a una grada per anar a buscar un altre díedre a l'esquerra que ens deixa a una terrassa on fem la R-1 en un arbre amb una baga.
El segon llarg comença amb un passatge desplomat on cal tibar de valent fins un arbre, seguim pel díedre lleugerament desplomat, un flanqueig amb dos passos d'A0 a l'esquerra amb sortida per una aérea placa amb les preses justes fins arribar a un pont de roca. Seguim pel díedre, trobem un altre arbre que passem per la dreta, un darrer ressalt ens deixa a una zona més fàcil. La R-2 és fa en un altre arbre. Llàstima que els dos arbres que és troben al llarg no s'hagin aclarit de branques una mica  per que resulta feixuc superar-los.
El tercer llarg no és veu gaire clar, surt en Jaume tot buscant la lògica supera un ressalt , s'adona que el pont de roca que marca la ressenya queda a la dreta, així que munta reunió. Un flanqueig delicat a la dreta ens permet arribar al pont de roca, seguim per placa fins la R-3, uns passos delicats en descens fins a la R-3 bis, R2 de la via con ocho basta.
Ara la cosa canvia, com aquell que surt d'una carretera comarcal on has estat concentrat i arribes a l'autopista. El quart i cinquè llargs més equipat per díedres i plaques per gaudir-les de valent.
En resum una via amb dos textures una primera part per gaudir del terreny d'aventura on cal anar buscant l'itinerari i una segona part més equipada, ens deixen una escalada de contrastos recomanable. Cal portar joc de friends fins el 1 de Camalot, tascons, bagues per arbres i bagues exprés. 
Per Jaume Galban i Joan Asín


en Jaume al primer llarg
entrant a la R2
tercer llarg en dos temps
quart llarg (tercer de la via con ocho basta)
darrer llarg
al cim

dimecres, 10 de novembre del 2010

PARET DE LA CODOLOSA, via L'AVI TREPADOR

10/11/10. Aquesta tarda amb l'Antoni i en Lambert quedem per fer una escalada exprés, doncs la tarda és molt curta hi no dona per molt. La  paret de la Codolosa amb poca aproximació és l'escollida, en Lambert encara no ha fet l'avi trepador doncs ja tenim la via.

 l'itinerari va enllaçant plaques.
ressenya de ressenya.net
ressenya d'escalatroncs
La via esta dividida en tres llargs de corda que va empalmant plaques amb una dificultat de IV+ el primer i els dos següents de V, assegurada amb espits i dos claus.  Cal portar vuit cintes exprés i reunió. Quan arribem a dalt ens espera un regal de llums i núvols de la posta de sol, ens hauríem quedat més estona, però hem de fer via per que no se'ns faci fosc. Realment ha estat una escalada exprés a una via agradable amb dificultat còmoda.
Per Lambert, Antoni Gómez i Joan Asín

en Lambert al primer llarg
el segon per l'Antoni
el darrer per a mi
el sol s'amaga per l'oest
contrats de llums
plegant les cordes

diumenge, 7 de novembre del 2010

Pic de l'Estanyo 2.586m

06/11/10. El dissabte s'aixeca a la Cerdanya un dia sense vent hi solejat amb una barreja de colors de tardor, ocres, grocs, verds, marrons, vermells, tot un espectacle. A les muntanyes és pot veure encara la resta de les primeres nevades. Seguint en la recerca de cims secundaris ens fixem amb el Pic de l'Estanyo que és troba a les pistes d'esquí de Porte Pimorens.



Quan arribem a l'aparcament  a l'estanyo on deixarem el cotxe, veiem força neu al vessant nord per on hem de pujar, dubtem però al final ens decidim per anar pujant. Pugem seguint les traces del arrossegador fins el coll, el mantell de neu no és gaire gruixut i la neu bastant dura  per no molestar.
Un cop arribats al coll cal anar a l'esquerra per agafar el fort pendent que ens porta al cim. La neu la trobem crosta on hi han roques, barrejada amb trams de neu dura on cal anar concentrat i sense badar, doncs no portem grampons. La Montse decideix esperar al coll. El cim és força punxegut amb una vista excel·lent.
Cim curt però interessant amb unes bones vistes dels cims de l'entorn, un bon mirador. La neu l'hi ha donat prou ambient a l'ascensió, sent un tast de les properes ascensions hivernals.
Per Montse Pueyo i Joan Asín

 pujant per les pistes direcció al coll, al fons l'estanyo
 un cop al coll anem a buscar els pendents que porten al cim
 el pendent amb força neu crosta i dura, arribant a l'aresta cimera
 cim
vistes des del coll

dimecres, 3 de novembre del 2010

MONTSERRAT, LA PALLETA , via TUAREGS

02/11/10. La paret Est de la Palleta presenta bones vies de plaques exigents, però la Tuaregs ens permet gaudir d'una escalada per plaques  assegurades per no patir i bona roca.


ressenya que és pot trobar a lanochedelloro
Quan arribem a peu de via ens trobem dues cordades a la paret una d'elles a la Tuaregs, però no ens molestarem per que el segon ja esta apunt se sortir.
Avui comença en Sebas, l'altre cop que la vaig fer vaig començar jo. La via té quatre llarg els dos primers van per placa vertical i mantinguda, amb uns primers metres més difícils. La roca és molt bona. El tercer llarg perd verticalitat i dificultat, surt per la dreta per anar en tendència a l'esquerra fins un ressalt que ens porta sota un desplom. El darrer llarg té una sortida força atlètica, hi ha molt bona presa i bústies però el primer pas no surt (A0).
Baixem amb dos ràpels de 60m.
Amb en Sebas fà molts anys que ens coneixem però fins avui no hem escalat junts, esperem que ho podem repetir.
Per Sebastià Massagué i Joan Asín


en Sebas tibant al primer llarg
a la placa del segon llarg
navegant pel tercer llarg
al cim