dilluns, 31 d’octubre del 2011

PUIG DE TRESPUNTS 2624m

31/10/11. Aquesta nit toca castanyada, així que haurem de buscar un cim sense gaires complicacions. L'Oriol posa en marxa el disc dur i ràpidament ens proposa el Pic de Trespunts de 2624m. Hi han altres opcions però al final reconeixem que és la millor oferta, relació qualitat preu.


el Pic de Trespunts des de l'aparcament
Tornem cap el coll de Pimorents, però avui entrem per la pista que s'endinsa a la vall d'en Garcia fins a l'aparcament on deixem els cotxes. Aquest és un d'aquells amb només 482m de desnivell, però amb un itinerari variat i bones vistes.

itinerari seguit
 De l'aparcament seguim pujant per la pista fins a trobar unes fites que pujant per un llom, flanquegem a l'esquerra a buscar el torrent. El camí el segueix pel marge dret fins arribar a un pla on divisem al font la Portella  de la coma d'en Garcia, el creuem i enfilem el camí que va pujant fins a la Portella. Pugem per la carena de la dreta fins a la Tossa Rodona 2624m. Del cim seguim l'aresta amb trams aeris, que ens porta al Puig de Trespunts 2624m, autèntic Mirador de l'entorn. El retorn és pot fer pel mateix camí o directament pels pendents de la Tossa Rodona.
comencem seguint la pista

pujant pel torrent

concentrats a la pujada
 
la Portella de la Coma d'en Garcia 2534m

pujant per la carena de la Tossa Rodona

La Tossa Rodona 2601m
des de la Tossa Rodona descobrim
per que és diu el Puig dels Trespunts

entrentingut tram de blocs a l'aresta capa al Puig de Trespunts

a l'aresta cimera

fent campanya 20N

diumenge, 30 d’octubre del 2011

PIC DE LA FONTVIVA 2673m en circuït

30/10/11.  El Pic de la Fontviva és un bon mirador, si li afegim un itinerari en travessa queda una bona excursió amb un des nivell de 753m. Necessitarem deixar un cotxe a l'aparcament per anar al l'Estany de Fontviva on acabarem l'excursió, per poder tornar a buscar els cotxes que deixarem al Coll de Pimorents.

El Pic de Fontviva des del pic de tres punts


itinerari seguit
 Ens trobem una bona colla al Coll de Pimorents 1920m, pugem recte camp a traves fins agafar la pista que flanqueja cap a la dreta la Serra de les Lloses. La pista puja suaument fins arribar a un gran pla, la coma rossa. Deixem la pista i tallem directament pel mig al final trobarem fites que ens porten a un camí fressat , que no deixarem fins arribar a la portella de Lanós. Aquí ens dividim en dos grups el primer seguirà la travessa i el segon pujarem el cim, per seguir després la travessa. El desnivell des de la Portella de Lanós fins el cim només son  205m, però per fort pendent amb roca solta i avui amanida amb restes de les darreres neus caigudes, que li donen un punt a l'ascensió. Val pena de pujar-hi la vista avui ha estat especial per la llum, núvols i les vistes de les vessants nord enfarinades, preludi de l'hivern que s'acosta.
De retorn a la Portella seguim la travessa que ens porta al llac de Lanós on agafem el GR7, camí força penjat que voreja el Pic de la Fontviva direcció oest. Quan camí passa per sobre de l'estany de Fontviva, deixem el GR7 i baixem per un corriol fins a l'alçada de l'Estany on ens retrobem amb el primer grup. Després d'una parada seguim plegats el camí que ens porta a l'aparcament on hem deixat un cotxe al matí.

trobada al coll de Pimorents

una parada a la pista

caminant per la pista

la coma rossa

deixem la pista i comença el camí després de la coma rossa

el camí voreja el torrent

la Portella de Lanós

pujant cap el cim

per l'aresta somital

tot un espectacle

al cim

baixant cap el Llac de lanós

seguint el GR7 de retorn

retrobada amb el primer grup, parada i fonda

dimarts, 25 d’octubre del 2011

SANT LLORENÇ DE MONTGAI, CILINDRE, via RIBES SABATÉ


el cilindre

21/10/11. Aquest matí fem una mica de mandra i després d’esmorzar, endrecem totes les andròmines que tenim repartides per tot el cotxe. Un cop enllestit marxem cap a Sant Llorenç de Mongai amb parada obligada al Bar d’en Jaume. Repassem les ressenyes, al cilindre trobem una via que pot ser interessant. Comencem i ens adonem que cal tibar més del compte....així que canvi de plans. Com a final de festa fem estiraments a la via Ribes Sabaté, una gran clàssica ben trobada i assegurada. Bona ressenya a escalatroncs com sempre. La fem amb dos llargs de 50m.
Acabem altre cop al Bar d’en Jaume per fer el darrer dinar d’aquesta intensa setmana.
Han estat cinc dies corrent pel Montsec, amb bon temps i companyia que ens a portar pel:
Montroig.: Pala del Coll via Héroes del Silencio. 85m
Paret d’Aragó: via Santiago Domingo. 415m
Paret de Catalunya: via El cau del Sioux. 270m
Paret de la Font Freda: via La cuca de llum. 350m
Sant Llorenç de Montgai: El cilindre, via Ribes Sabaté. 100m
Amb un total de 1220m escalats.
Per Ferran Suils i Joan Asín

primer llarg


segon llarg

darrera reunió


Després  d’una setmana en Ferran ja es comença a insinuar!!

dilluns, 24 d’octubre del 2011

PARET DE LA FONT FREDA, via LA CUCA DE LLUM

20/10/11. La Paret de la Font Freda és una d’aquelles parets llunyanes que costa d’anar-hi, recentment s’ha obert la via la Cuca de Llum que trenca aquest tòpic.


la paret de la Font Freda

Per l’aproximació haurem d’anar a Ager i agafar la pista que porta al Cap Ras, flanquegem tota la paret passant pel pany central, els puntals, la paret del Silenci i quan la pista fa un revol tancat a la dreta, aquí aparquem el cotxe. Seguim un camí intermitent on anirem trobant alguna fita seguin-lo amb intuïció direcció al peu de paret fins a trobar un gros bloc on hem de baixar per un corriol seguint la paret del contrafort. A la dreta trobem un marcat díedre on podem veure parabolts. 30 minuts. Ressenya a lanochedelloro


ressenya amb la variant i itinerari del tres primers llargs

La via té dues parts ben diferenciades, els tres primers llarg mantinguts amb bona roca i equipament, on haurem d’afegir alguna assegurança però. El primer llarg va a buscar un marcat díedre amb una sortida atlètica a una gran feixa. Fem un canvi de reunió i seguim directament per la placa que és va posant cada cop més vertical. El tercer llarg és el clau de la via, sortim per placa que ens porta a una fissura díedre, molt mantingut amb una sortida atlètica en bavaresa.
La  segona part segueix per un terreny més d’aventura. Al quart llarg cal fitxar-se, un cop superada la placa on trobem 3 parabolts, la R4 queda amagada a la dreta d’un marcat esperó de roca trencada. El cinquè llarg segueix per la paret de la dreta, on només trobarem dos parabolts un pont de roca i un espit rovellat. La reunió esta en una terrassa a l’esquerra d’un arbre, el llarg té 60m.
El sisè llarg surt directament per una placa assegurat amb un parabolt, 6a obligat i expo  caiguda a la reprisa, seguim un tram vertical amb més assegurances i sortir a una zona més fàcil però on cal anar en compte amb la roca. Un canvi de reunió ens deixa al peu del ressalt final, nosaltres ens hem equivocat i l’hem fet per una placa de l’esquerra  equipada amb dos ponts de roca i un espit, per tornar a la dreta a buscar la via. Un esperó i ressalts ens porten a l’aresta cimera.
El descens el fem seguint la carena cap l’oest fins a trobar una canal tartera (fita) per on baixem fins a la pista, prop d’on deixat el cotxe, una hora.
Cal portar 14 cintes exprés, joc de tascons, micros i friends fins el tres de Camalot.
Avui ja és nota que portem quatre dies escalant i la segona part ens ha costat seguir l’itinerari, estem una mica espessos, hem tingut que rectificar dues vegades per tornar a la via.
Una via amb una primera part molt bona i una segona on calen repeticions per anar sanejant el rocam que ara cal controlar, hi han blocs inestables!!. La via esta trencada per feixes que li treuen continuïtat. Pot ser una clàssica de la paret amb el temps.
Per Ferran Suils i Joan Asín


al díedre del primer llarg

a la placa del segon llarg

en Ferran treballant-se el tercer llarg

quart llarg la qualitat de la roca canvia

al cinquè llarg amb poques assegurances

sisè llarg després del passatge obligat

nosaltres i la màquina ja estem espessos

i al final el cim ufff
per l'aresta tot un regal

diumenge, 23 d’octubre del 2011

PARET DE CATALUNYA, via EL CAU DEL SIOUX

19/10/11. La Paret de Catalunya és d’aquells llocs que encara manté el seu caràcter, vies llargues, poc assegurades on cal donar la talla inclús en dificultats mitges. Quan arribem al Prat on deixem el cotxe, davant nostre tenim tot un espectacle de parets, resseguim amb la vista alguna via. Em bé a la memòria la via Serrano que vam obrir una bona colla del STAE, l’any 81 una línia que crida l’atenció des del Prat, tot i el temps que ha passat l’ambient segueix intacte, la pista però ara està molt millor.

un prat amb vistes

La via escollida avui trenca una mica el caràcter del lloc, però val a dir que és una línia molt ben buscada, força equipada però on cal afegir-hi assegurances. Ha quedat una línia exigent on cal portar 14-16 cintes exprés, un joc de tascons, micros,  friends fins el 3 de Camalot i bagues savineres. Estreps i ganxo opcional.


l'itinerari
Adjunto dues ressenyes l’original d’en Joan Vidal que es pot trobar a lanochedelloro i la d’en Luichy alanochedelloro 2. Son dues versions de la via, una de caire clàssic on la dificultat obligada és de 6a/6b segons l’habilitat en col·locar assegurances i l’altre en lliure fins a 7b+.

dues ressenyes dues versions una via
En el nostre cas podem dir que cada u de nosaltres l’hem fet d’una manera diferent, ens acompanya en “Pitus” que ha seguit fil parranda la ressenya d’en Luichy menys en un pas, en Ferran també ha estirat el grau bastant i jo que m’he adaptat a la versió més clàssica. Podem dir que és una via per fer-la al gust, tot i això no regala res.
L’aproximació des del Prat és curta seguim el camí que voreja la paret fins arribar a l’alçada de la xemeneia GEDE on un corriol ens deixa al peu on una gran alzina ens marca l’inici de la via.
La via no tindrem problemes per a seguir-la, doncs sempre anirem veien les assegurances. Els dos primers llargs és poden fer junts, sense problema. El tercer i quart llarg segueixen dues plaques parabolades amb una dificultat d’Ae 6a,V+ o en lliure 7a,7b+. El cinquè llarg és el més mantingut, li dona el grau obligat a la via més aviat 6b que 6a, depenent de la gracia en posar friends i tascons. Hi ha un parabolt sense plaqueta, però és pot posar un Camalot del 3. La R5 és munta en un forat “el cau del Sioux”. Un canvi de reunió per una feixa dona pas a un ressalt que ens porta a l’esquerra a la R6. El setè llarg és variant trobem una placa de roca vermella, una fissura desplomada i una xemeneia ampla que es puja en X. El darrer llarg comença per una fissura on han desaparegut 1 o 2 pitons, alguna ànima caritativa hi ha deixat dues bagues llargues d’un parabolt. Superat aquest tram  anem a la dreta per terreny més fàcil fins a sortir a la carena.
El descens sense problema seguim la carena cap el sud fins a trobar la gran fita d’on surt el corriol que ens retorna al Prat.
Per “Pitus” Jaume Pinyol, Ferran Suils i Joan Asín.


primer ressalt

al segon llarg

a la placa del tercer llarg

al quart llarg després de superar el desplom

a l'exigent cinquè llarg

el Cau del Sioux ocupat per una espècie a estudiar

un balcó amb vistes

al variat setè llarg

on son els pitons????

el Pòdium