dissabte, 31 de gener del 2015

ALT URGELL, PARET DE LA CASCADA, Via EL PASSADÍS DEL DIABLE

31/01/15. Uff avui és difícil d’etiquetar l’ascensió què hem fet. Havia quedat amb el Josep per escalar aquest dissabte, el dijous hem proposa de fer una segona ascensió  a la paret de la cascada a l’Alt Urgell justament amb el seu aperturista  en KimGil.

Durant el viatge i preparant el material rebem les instruccions tècniques d’en Kim. Obro les vies en artificial, els graus en lliure son orientatius, la qualitat de la roca no és determinant, poc equipades encara què aquesta l’he deixat bastantes coses....La cosa promet, avui toca experimentar noves sensacions.
De l’aparcament de la Ferrada seguim el camí de baixada d’aquesta, arribem al torrent què hem de creuar per seguir per l’altre vessant i què segueix la base de la paret de la Cascada. La via comença a la dreta, trobarem unes fites i una fletxa picada a la roca.
Ens mirem la via, com ho fem això......en Josep i jo estem rumiant en kim diu ja començo jo què la roca al primer llarg cal controlar-la, no insistim i el deixem començar. Anirem canviant de primer a cada llarg, la sort està tirada.

ressenya original del Kim Gil
 El primer llarg comença per un contrafort, amb còdols mòbils per accedir a una ampla fissura per on pujarem amb díedre i bavaresa per sortir a la dreta on trobem la R1. Roca delicada, és un llarg selectiu.

No estava clar qui seguiria, així que millor no pensar-so i agafo el relleu. El segon llarg comença per una placa díedre fins a sota d’un ressalt que haurem de superar i passar a la dreta (roca a controlar). Un cop superat aquest passatge seguim per l’esperó fins a muntar la R2. Fem un canvi de reunió seguint una feixa cap la dreta fins a sota d’un altre ressalt.
Ara està clar què segueix el Josep. El tercer llarg comença amb un passatge d’A0 per agafar una fissura i flanquejar a l’esquerra per pujar per un esperó fins a un altre feixa on muntem la R3.
El quart llarg s’endinsa en una canal xemeneia amb un passatge vertical a l’inici i un tram d’oposició abans d’entrar a la R4.
El cinquè llarg segueix una xemeneia, en Kim quan la va obrir va anar per l’interior (més estret). Si és va per la part més exterior és puja més còmodament, però més difícil d’assegurar. Al final sortim per una placa de l’esquerra, pujar en oposició (X) abans de passar a la placa reunió en un ressalt a l’esquerra. Aquest llarg a la sortida trobem pedres soltes què van caient per la xemeneia (atenció als company/s què estan a la R). Un canvi de reunió per un altre feixa ens deixa al peu del pany final.
La qualitat de la roca canvia radicalment. El sisè llarg segueix una magnífica placa vertical i atlètica amb regletes tipus Vilanova de Meià. Ha sortit en lliure tret d’un o dos passos d’A0.
El setè llarg va per una fissura desplomada a equipar la fem amb A0 i un pas d’Ae per sortir a l’esperó de la dreta què el seguim fins a la R6.
El setè llarg segueix una placa en tendència a l’esquerra per flanquejar per sota d’un desplom a la dreta i sortir a una zona més fàcil pugem i seguim per un díedre  en tendència a l’esquerra, a sobre muntem la R6 en un arbre.
Canvi de reunió per un altre feixa cap a l’esquerra. El darrer llarg va per un marcat díedre amb un passatge desplomat per accedir-hi.
Pel descens seguim la carena cap el nord fins a trobar el descens de la ferrada Regina.

DADES
Primera ascensió: 24/12/2014
Per: Joaquim Gil en solitari
Primera repetició: Joaquim Gil, Josep Santasusana i Joan Asín.
Equipament: Semiequipada amb parabolts, espits, pitons i ponts de roca.
Material: Un bon joc de friends, micros fins el Camalot del 4, estrep (opcional) i 14 cintes exprés llargues, per evitar fregaments.
Dificultat: 6a+/A1 falta alliberar el A1 possible 6b+. V+/A1 obligat.

Una via variada i atlètica, tallada per feixes. Els dos primers llargs cal controlar la qualitat de la roca què va millorant a mida què anem guanyant alçada. Els quatre darrers llargs, la roca és força bona.
Una aventura incerta, amb sabor agredolç què va guanyant sensacions a mida què la deixes reposar. Una via què no et deixa indiferent.
Per: Joaquim Gil, Josep Santasusana i Joan Asín. 


inici de via
al primer llarg
primer llarg des de la R1
segon llarg
inici del tercer llarg
tercer llarg
al passatge d'entrada a la canal xemeneia del quart llarg
cinquè llarg
iniciant el sisè llarg amb molt bona roca
sisè llarg
arribant a la R6
a la fissura desplomada del setè llarg
vuitè llarg 
al darrer llarga 
FOTOCIM

12 comentaris:

Lo Gall ha dit...

quina bona pinta te aquesta via, me fico a les pendents.
Salutacions
Lo niko

joan asin ha dit...

Ei Niko una via de sensacions, ànim a veure si la repetiu.

Gatsaule ha dit...

A les fotos la roca fa una mica d'angúnia...., i a dalt feu cara d'espantats!! Així que no sé si apuntar-la...

En tot cas, enhorabona!

joan asin ha dit...

Joan gràcies, ara és una via d'aventura però amb repeticions pot quedar una clàssica. La pitjo roca està als dos primers llargs.

Joaquim Gil ha dit...

Gracies Joan, per deixar tant be la via. Amb aquesta quantitat d’informació segur que algú es decidirà a fer-la.

joan asin ha dit...

Kim la via si és va fent pot quedar molt bé. Ara només cal què els aventures s'animin.

pelaroques ha dit...

Joan i Joaquim: una vegada més, ha estat un plaer compartir corda, conversa i taula amb vosaltres. Fins a la propera companys!

joan asin ha dit...

Ei Josep igualment, a veure si el Kim te alguna altre via d'aquestes, per anar-hi a buscar sensacions incertes.

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats als tres! renoi Joan, quins viots, et superres dia a dia, com els bons vins amb el pas del temps millores hahaha

joan asin ha dit...

Jaume anem fent el què podem, je,je. A veure quan quedem.

Unknown ha dit...

Ei. Avui l.he repetit en.solitari 3:30 h. Fent trams a pelillo. Dos primers llargs cutres de nasos. Per matar.se despres anar fent. Escalada a ressalts...darrers molt.xulos. Llastima el 6b+/c al que.li falta una mica de neteja. Tot i aixi ha sortit. Es un.passet a bloc. I...el 6a del tercer llarg...ja m.explicareu com es fa per que sigui nomes 6a..en fi currada d.obrir.la. Exotic total. Estaria guai tallar les branques mes arran de terra que allo semble un camp de llançes massai.

joan asin ha dit...

Ei enhorabona Miquel, el pas del tercer llarg en la repetició ja posava què era un país d'A0.