9/05/15.
La Plantació trobem un
grapat de bones propostes, vies curtes i algunes integrals enllaçant agulles,
però per arribar-hi cal caminar una hora i això fa què no hi trobis gaire gent,
avui estàvem sols gaudint d’aquest racó.
A la Roca de Sant Cugat els incansables
oberturistes Josep Escofet i Jean Charles Peña, ens van deixar una darrera via
abans de la prohibició d’obrir-ne durant dos anys. En Jaumegrimp fent el primer
llarg és va luxar l’espatlla avui ho hem recordat mentre esmorzàvem plegats a
Collbató, amb el Toni i altres companys.
 |
| ressenyes |
La via Vincles Infinits te tres llargs de
corda. Els dos primers llargs som força verticals i mantinguts, amb
assegurances distants, a destacar l’entrada a la primera reunió amb un tram
molt fi, assegurat per una pitonissa i al segon el darrer tram abans què la
placa perdi verticalitat per entrar a la R2, on trobem un passatge fi amb roca
crostosa. El tercer llarg té un passatge espectacular, flanqueig atlètic ben
assegurat 6b (A0), un cop superat la via segueix per una placa què va perdent
verticalitat, R3 en una savina al cim. Podem posar algun alien i friend mitja,
al primer i tercer llarg. Fem un ràpel de 25m per la vessant nord i anem cap a
la Mamella.
Aquí canviem de registre i anem a la via Tomahawk, obra d’un altre incondicional i
prolífer aperturista, en Joan Vidal (l’Indi). La via te dos llargs de corda que
transcorren per placa vertical i mantinguda força amanida de còdols i
parabolts, per gaudir sense patir. Descens amb un ràpel de 45m per la vessant
sud, també podem baixar per la via amb dos ràpels.
Aquesta zona és ideal per escalar-hi els
matins de l’estiu.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
2 comentaris:
Bona feina Joan! ereu vosaltres que ens vau saludar mentre rapelàvem oi? et va agradar la vincle incert-infinit hehehe
Si Jaume erem nosaltres, la vincles molt bona
Publica un comentari a l'entrada