12/09/16. Hi han vies què és
resisteixen d’abandonar la llista de pendents, aquesta est una d’elles, una via
d’estiu, amb aproximació de les llargues i de caire clàssic. Una via què quan
la proposes, ràpidament el company proposa un altre, molts cops o senzillament fa mandra.
Avui però, ha
estat possible gràcies al Jordi Lluch. Quedem a Santa Cecilia i esmorzem amb la
magnífica vista de les grans parets Montserratines just quan el sol les comença
a acariciar.
Per arribar a peu
de via ens hem enredat una mica per la canal d’accés, però al final trobem el peu de via.
DADES
Primera ascensió:
1975
Per: Nandi Salas,
Ramón Sánchez, Magda Ortíz.
Equipament:
Burins, pitons.
Material: 10
cintes exprés, friends de l’alien blau al vermell, algun de mitja, 2 plaquetes
recuperables, una femella/plaqueta de 10 per espàrrec parabolt, un mosquetó
petit o bagueta, bagues savineres.
Dificultat: V+,
obligada V/A1.
Aproximació: De
Santa Cecilia anem a pujar per la canal de la font de la llum fins arribar al
coll de Migdia. Baixem per la vessant oest fins a trobar el camí de Sant
Jeroni, senyals grogues, el seguim cap a l’esquerra. Un cop passada les Talaies
trobarem un torrent, abans de la Pilota, pujarem pel torrent en tendència a la
dreta fins a peu de paret.
Descens: De la R4
anem a la dreta i desgrimparem fins el coll est amb ajut d’un arbre. Pujarem
per un díedre herbós (IV/III) un cop a dalt seguirem per l’aresta fent dos
bonys, R5 en un arbre 50m. D’aquí anem a buscar un corriol què ens porta a les
escales del cim de Sant Jeroni. Pel retorn baixarem per la canal de Sant
Jeroni.
Primer llarg
segueix un esperó ajagut on només trobarem un parabolt, possible llaçar alguna
savina.
Segon llarg, pugem
per un díedre (herbós) per passar a la placa de la dreta parabolt, pugem
vertical ment fins el proper parabolt. Flanqueig a la dreta fins a trobar la
rista de burins amb algun parabolt, què porta a la R2. Aquest llarg inicialment
estava graduat d’Ae, avui però és pot fer en lliure o amb algun A0, calen dos
plaquetes recuperables i un mosquetó estret o bagueta.
Tercer llarg, un
passatge de placa per arribar a un pitó, segueixen uns passatges atlètics, amb
bones preses, parabolt i savina. Un cop superat aquest passatge trobem una R (2
burins, savina) nosaltres l’hem fet. Seguim per placa a buscar un esperó què
ens porta a la R3.
Quart llarg, és el
llarg estrella, segueix un marcat díedre vertical i mantingut. El primer
parabolt no té plaqueta, però és pot protegir amb friends, si portem els aliens
podrem anar assegurant el llarg, només trobarem un parabolt i un clau. R4 a prop
del cim un burí i un espit molt separats.
Tot i estar al cim
de l’agulla no hem acabat, baixem al coll est i seguim un llarg més de 50m,
pujant per un díedre herbós i seguin per l’aresta passant per dos bonys, R en
un arbre. D’aquí ja podem seguir caminant a buscar les escales què pugem al cim
de Sant Jeroni.
En resum una bona
via clàssica, on cal sumar-hi l’aproximació i descens llargs.
Per: Jordi Lluch i
Joan Asín
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| arribant a la R4 |
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada