dimarts, 11 d’abril de 2017

CANELLES. Via NO T'ENGALLETIS.

8/04/17. Tornem cap a Ponent una vegada més, però aquest cop anem  a la presa de Canelles, un racó què encara no hem estat. La via No t’Engalletis, és sobre el paper una de les més assequibles. D’aquesta zona li diuen el petit Montrebei i realment ho és. Una via atlètica, amb bavareses, díedres, fissures i passos desplomats, només trobarem ponts de roca i un pitó, als llargs i reunions. Nosaltres portàvem 2 jocs de friends fins el Camalot del 4, aquest darrer amb un hi ha prou, però si el portes doblat el posen, va bé al díedre del sisè llarg. Millor portar bagues llargues per evitar fregaments.
Avui el sol ja ha s’ha fet notar de valent. Com som tres fem dos llargs cada un, hem toca comença, en Juan Carlos farà els dos del mig i el Josep ens traurà de la via.

DADES
Primera ascensió: 25/04 i 8/05-2000
Per: Xavi Texidor, Roger “Torell”, Marcel.lí Canal.
Equipament: ponts de roca i un pitó. Reunions a reforçar o muntar.
Material: 2 jocs de Friends fins el Camalot del 4, tascons, bagues per savines, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6b.Obligada V+/A0 a equipar.

Aproximació: Haurem d’anar a Alfarràs i agafar la carretera de Banavarre, abans d’arribar-hi passem per Estupiñan on surt la carretera què porta a la presa de Canelles. Agafem el trencall què passa per sobre de la presa i aparquem abans del túnel. Entrem al túnel i a la primera boca de ventilació, haurem de saltar la tanca, la via comença aquí.

Descens: Seguim la carena direcció est per corriol perdedor amb alguna fita, que porten als ràpels de la via No t’Entaleguis, dos ràpels de 40 i 50m. Reunió penjada, i millor què el primer què baixi al segon ràpels posi un desviament per arribar a presa, si no vas a l’aigua.

El primer llarg , tot i ser un llarg herbós no molesta, sortim a la dreta a buscar un díedre per on pugem i sortir a l’esquerra per una llastra en bavaresa, abans d’arribar a la R trobarem un passatge desplomat. R1 quatre pons de roca.
Segon llarg, sortim amb uns passatges atlètics en bavaresa per entrar a un díedre què seguirem, al darrer tram trobarem uns passatges desplomats. 2 ponts de roca al llarg i un a R2 a reforçar.
Tercer llarg, pugem pel díedre e agafem el desplom en bavaresa a l’esquerra molt atlètica, un cop superada la dificultat baixa fins a la R3 un pont de roca a reforçar.
Quart llarg seguim un díedre a la dreta per passar a la placa fins a sota d’un desplom on hem d’anar a l’esquerra a agafar una altre bavaresa, aquí trobarem l’únic pitó de la via. R4 a sobre en un arbre.
Cinquè llarg, aquí canvia la textura de la roca i entrem a una zona més herbosa. Sortim a la dreta flanquejant per una placa, a buscar un díedre, pugem trobem un desplom què passem per l’esquerra (pont de roca) i seguim, zona herbosa per arribar a la R5 sota d’un sostre, dos ponts de Roca. Cal posar bagues llargues per evitar el fregament.
Sisè llarg, comença per un díedre perfecte amb fissura ampla per on pugem, sortint a una feixa, anem a buscar la gran placa què tenim al davant. Bona placa atlètica amb bones preses, trobarem algun pont de roca. Nosaltres anàvem amb cordes de 50 i hem tingut què muntar la reunió a la placa abans d’arribar al cim. Si anem amb cordes de 60, R en un arbre al cim.

En resum, una via atlètica i treballosa, festival de bavareses, díedres i fissures. Primer i cinquè llargs més herbosos. Sort què era la més assequible, Déu n’hi do.

Per: Juan Carlos Sánchez, Josep Estruch, Joan Asín.


primer llarg
primer llarg
entrant a la R1
a la bavaresa del segon llarg
al díedre del segon llarg
segon llarg
entrant a la R2
tercer llarg
a la bavaresa tercer llarg
quart llarg
quart llarg
al flanqueig del cinquè llarg

cinquè llarg
arribant a la R5
al díedre del sisè llarg
díedre sisè llarg
a la placa del sisè llarg
arribant a la R6
FOTOCIM
el segon ràpel