diumenge, 16 de juliol de 2017

VALLIBIERNA. Via DIA DE LLUNA.

11/07/17. Ahir a la tarda ens trobem amb el Remi Brescó a Pont de Suer, on passem la nit. A primera hora marxem cap a la Presa de Llauset, quan arribem a l’aparcament sorpresa!! està immersa en la boira???, ens entren els dubtes, però de cop sembla què és comença a esvair-se.

Les boires van lluitant per quedar-se però al final perden i comença la retirada. L’aproximació segueix el GR què contorneja el llac fins el trencall què puja cap el Refugi de Llauset. Deixem el GR i seguim la vall què porta al Vallibierna, fins què veiem la paret on comença la via, més o menys 1:30h.
Estem a l’alta muntanya i la fresca és deixa notar, fem la via ben abrigats.

Ressenyes d' ÒSCAR ALEMÁN i LUÍS ALFONSO, gràcies.
 DADES


Primera ascensió: estiu 2011.
Per: Òscar Alemán, Israel Pérez, Joan Belmonte, Albert Funollet.
Equipament: Força equipada amb parabolts, pitons.

Material: 13 cintes exprés, tascons, joc de friends fins el Camalot 3, estrep.

Dificultat: 6a/Ae. Obligada V+/Ae.

Descens. De la R9 podem rapelar la via. Si seguim fins la cresta què és el més aconsellable, tenim dues opcions, seguir per la cresta fins el Vallibierna o anar a la dreta a buscar un collet i baixa per la tartera i anar cap els estanys de Redó i Xelat, trobarem fites què ens porten cap el Refugi de Llauset on retrobem el GR què ens retorna a l’aparcament, comptar dues hores llargues.

Primer llarg, comença per una canal díedre sortint a la placa de l’esquerra al final del llarg.
Segon llarg, és el més mantingut, comença amb uns passos d’Ae seguim per la placa 6a, (V+/Ae), un cop superada un díedre ens deixa a la R2.
Tercer llarg, uns passos d’Ae ens deixem a un díedre què seguim fins a sortir a una gran terrassa, la R3 està a l’esquerra.
Quart llarg, de tràmit un ressalt de III dona pas a unes grades fins a la R4 al peu d’un esperó.
Cinquè llarg, seguim per un esperó per accedir a un díedre, R5 a l’esquerra de l’esperó, atenció al fregament.
Sisè llarg, segueix per díedres fins a la R6 on fem un canvi de reunió al peu d’una marcada xemeneia.
Setè llarg, pugem per la xemeneia fins què s’acaba i dona pas a una placa què seguim fins a trobar la R7. Atenció al fregament de les cordes.
Vuitè llarg, sortim per l’esquerra a buscar un díedre per on pugem passatge atlètic i després va perdent verticalitat fins arribar a la R8. Hi ha una variant més difícil sortint directament de la R8, pitons visibles. De la R8 podem rapelar la via.

Novè llarg, seguim per un esperó amb una dificultat de III, fem llargs o grimpant...

En resum una bona opció d’escalada en alta muntanya, variada on cal tenir en compte el conjunt, aproximació-escalada-descens. (1:30h-5/6h-2h).

Per: Remi Brescó-Juan Carlos Gómez, Josep Santasusana-Joan Asín.


primer llarg
primer llarg
arribant a la R1
segon llarg
segon llarg
segon llarg

tercer llarg
tercer llarg
quart llarg

cinquè llarg

arribant a la R5
sisè llarg
canvi de reunió

setè llarg
arribant a la R7
vuitè llarg
R8


el Remi i el Juan Carlos acabant la via
FOTOCIM

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona. Un col·lega que fa poc la va fer em va dir que la roca no estava gens malament.
Quan hi pugui anar me l'apunto perquè té una cosa que m'agrada molt , l'aproximació que sembla no massa llarga.

josep estruch ha dit...

Felicitats per la via companys, serà questió d'apuntar-me-la i aprofitar la primera oportunitat per anar-hi.
Esteu fets uns bous!! no pareu.
Josep Estruch

joan asin ha dit...

Mingo una bona opció, l'aparoximació és bastant còmoda, la baixada és més llarga unes dues hores llargues.
Josep la via està força bé, amb ambient d'alta muntanya.