diumenge, 3 de setembre del 2017

MONTSERRAT. LA CADIRETA. Via ANGLADA-GUILLAMÓN

2/09/17. Aquesta és una de les vies clàssiques imprescindibles, sempre què vaig a Agulles, pensava què la tenia pendent. Avui quedem amb el Jaume què també pendent.

El dia és molt bo però la temperatura ha baixat i fa una mica de vent, dubtem però què carai,  avui toca fer-la. Ens hem abrigat pel vent i la temperatura, després de les calorades d’aquest estiu s’agraeix una mica de fresca.

Hem entrat pel díedre de la via original, el passatge del sostre és espectacular i més llarg del què sembla a primera vista requereix tècnica i paciència, deixant-a ben servit.  

Una via què et deixa satisfet després de haver-la treballat.

DADES

Primera ascensió: novembre 1960.
Per: Joan Manuel Anglada, Francesc Guillamón.
Equipament: via equipada una mica de tot, burins, espits, parabolts, algun pitó.
Material: 20 cintes exprés, semàfor d’aliens i algun Camalot 2 o 3 pel primer i darrer llarg, 3 plaquetes recuperables, 1 bagueta, 2 estreps.
Orientació: Nord.
Dificultat: V+/A3e.
Roca: Conglomerat.
Escalada: Escalada d’artificial amb el passatge del sostre espectacular.
Descens: dos ràpels, un primer fins el coll i un altre fins a terra.

Primer llarg, per un marcat díedre què superarem amb díedre i encastament, hi ha un tram molt llis què fem en A0, al final trobem un tram exposat, trobem una R però flanquegem la cornisa a la dreta fins a trobar la R1, 25m.

Segon llarg, d’artificial còmode fins el sostre, R2,30m.

Tercer llarg, comença en flanqueig d’A1e per seguir pel sostre en A3e què cal anar fent mesurant la força, més llarg del què sembla a primera vista, l’entrada a la R3 és en flanqueig A1/2e, 15m.

Quart llarg, curt en A1e, caldrà posar dues o tres plaquetes, al darrer pas és un cargol de cap gran, hem trobar una bagueta posada, portar-ne una o un tascó per escanyar el cap. R4, 10m.

Cinquè llarg, sortim per una placa ajaguda i superem un ressalt per la dreta, seguim caminant fins a un segon ressalt, hem anat per un díedre a la dreta, cal prestar atenció a la roca, R5, 35m.

En resum una via històrica de les imprescindibles.

Per: Jaume Planell, Joan Asín.

primer llarg
primer llarg
a la cornisa què porta a la R1
començant el segon llarg
segon llarg
segon llarg
segon llarg
arribant a la R2
R2
inici tercer llarg
comença el ball
ballant al tercer llarg
tercer llarg
arribant a la R3
preparant una plaqueta quart llarg
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
FOTOCIM

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ens vam trèure una espineta ahir !
La via s'ho val i no hi regalen res
Sobretot el compromís del sostre on no es pot fallar!
Gràcies per acompanyar-m'hi.

joan asin ha dit...

Gràcies a tu Jaume falta fer la cervesa....

Domzalski ha dit...

Felicitats per aquesta clàsica via amb molt ambient...

joan asin ha dit...

Gràcies Xavi