diumenge, 11 de març del 2018

MONTSERRAT. MIRANDA DE LES BOÏGUES. Via GARCÍA-VIDAL.

10/03/18: Ara fa mesos què no escalem plegat amb el Juan Carlos què té una tendinitis emprenyadora, però com el cuc fa de les seves avui anem a fer una escalada, també s’apunta l’Antonio Iglesias.

Com ja és normal quan anem a Montserrat ens costa decidir-se a on anar. De plegat surt la via García-Vidal de la Miranda de les Boïgues i agafa quòrum. Aquesta via ja l’havia intentat però  vam trobar a faltar una expansió al primer llarg què ens va fer abandonar. El passat estiu vam coincidir una tarda amb el Joan Pera i el Mohawk, què estaven restaurant-la.

La via és la clàssica línia de l’època què sobre pas a cop d’expansions al primer i tercer llarg, el segon en canvi és de navegació Montserratina amb el seu grau d’exposició. La restauració ha consistit en caviar alguna expanció per parabolts, intercalant-les i reforçat les reunions.

Una via oblidada,  què pot tenir una segona oportunitat, tant per fer-ho en pla clàssic (estreps) o forçant el lliure.



DADES

Indret: Montserrat, Agulles, Miranda de les Boïgues.
Nom Via: García-Vidal.
Primera ascensió: 5 d’octubre 1975.
Per: Manolo García, Xavi Vidal.
Via restaurada l’agost de 2017, canviant algun espit/burí per parabolts i reforçant reunions.
Per: Josep Escoda (Mohawk)
Roca: Conglomerat.
Orientació: est
Equipament: Totalment equipada amb burins, espits i parabolts.
Material: 20 cintes exprés, 2 plaquetes recuperables,  estrep/s.
Dificultat: V+/Ae.
Catalogació:**S1/S1+
Horari: 2 h.

Aproximació:  De Can Maçana, pugem fins el coll Guirló i agafem el camí cap al Refugi Vicenç Barbé. Passem pel coll les Portelles i baixem, un cop a l’alçada de la Miranda de les Boïgues, quan arribem a la canal del cirerer, haurem per pujar per un corriol a l’esquerra què passa entre la Miranda de les Boïgues i les Agulla de l’Aglà i la Mare. La via comença al coll per un arbre ajagut en flanqueig.

Descens: Des-grimpant per la vessant nord-oest un cop a un collet amb el Mirador de la Miranda, l’haurem de contornejar desgrimpant per la vessant nord-oest. Hi ha una instal·lació per passamà als cims de la La Miranda de les Boïgues i al Mirador de la Miranda.

Descripció:

Primer llarg, haurem de pujar per una arbre caigut fins a la paret, entrem en flanqueig a la dreta i agafem la la filera d’expansions (burins, espits, parabolts) la seguim alternant l’A0 amb passos  en lliure o tot en lliure si anem forts. A l’entrada a la reunió trobem un passatge obligat de V+, assegurat per un burí on cal posar-hi una plaqueta recuperable.

Segon llarg, sortim directament cap a un desplom, burí, superem el desplom i anem a la dreta, navegant, a buscar un altre desplom, parabolt. Un cop superat hem d’anar en flanqueig ascendent a l’esquerra, passant per una R (no cal fer-la), seguim fins el peu d’un esperó on trobem la R2. Llarg de navegació, poc assegurat i amb roca crostosa en al punt. Llarg amb essència d’exposició Montserratina.

Tercer llarg, pugem uns metres en lliure per l’esperó a buscar la línia d’expansions per on anirem pujant, primer amb Ae i després en A0/V+, alternant amb alguna sortida.

Per: Antonio Iglesias, Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

primer llarg
entrant a la R1 V+ obligat
primer llarg
arribant a la R1
inici segon llarg
navegant segon llarg
segon llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
arribant al cim
arribant al cim
FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona als tres i especialment al Juan Carlos pel seu retorn ! La via es veu potent, hi ho ha de ser que l'hagi reequipat el Mohawk.

joan asin ha dit...

Gràcies Jaume, el Juan Carlos no està del tot bé però les ganes poden més. L'intenció era fer una via tranquila, però no ha estas així, je,je.