dijous, 26 d’abril del 2018

ROCAMAURA. Via DEL "MAÑO"

25/04/18.  Avui al final ens ajuntem quatre, per quedar ja ens hem fet una mica d’embolic. Anem cap a l’Estartit, entre una cosa i un altre arribem tard a la Rocamaura.
Anem a la via del “Maño”, a peu de via veiem varies línies. Comencen el Josep i el Manel Q., una errada al primer llarg ens fa perdre temps, al final però trobem l’itinerari. Els primers passos ja et donen la nota i el tarannà de la via, grau “apretat”, vertical i atlètica.
La via vol calma i anar fent tot digerint-la. Nosaltres hem sortit per variant més fàcil  al darrer llarg.
 DADES

Indret: Baix Empordà. Estartit. Rocamaura
Nom Via: Del Maño.
Primera ascensió: gener 2013.
Per: Albert Caralps, Isaac Royo. 
Via dedicada a Juan Antonio Martínez Moron.
Roca: Calcari molt bo.
Orientació: sud
Equipament: totalment equipada parabolts.
Material:12 cintes exprés, joc de friends d’alien blau a #1.
Dificultat: 6b. V+/A1 a equipar, obligat
Catalogació: *** C/S2.
Horari: 2h
Informació:

Accés: Anem fins a l’Estertit i pugem per la urbanització Horata, fins el carrer Atlantic, aparquem just a l’alçada de la paret (petit aparcament per 3 o 4 cotxes a la dreta).

Descens: Un cop al cim agafem la pista en direcció oest, quan aqueta gira a la dreta seguim un corriol què ens portarà a la carretera i aparcament.

Primer llarg, trobem el nom picat a peu de via, hi han varies vies lo Maño puja recta primer per una placa vertical i després un ressalt equipat amb 3 parabolts, en el nostre cas Ae, un cop superat anem  a cercar un díedre per on pugem, al final sortim a la dreta a buscar la R1.

Segon llarg, sortim per l’esquerra seguint unes grades per anar a busca una marcada fissura què fem en bavaresa (a equipar) un ressalt vertical ens deixa a unes grades, anem a l’esquerra fins a sota d’un desplom, amb un díedre per on pugem, passatge vertical i atlètic fins a la R2, penjada i incòmoda.

Tercer llarg, curt, fem un ressalt i anem en tendència a l’esquerra a buscar la R3.

Quart llarg, hi ha dos opocions, per l’esquerra per un díedre i un desplom, seguit de placa i aresta V,6b (V+/A1), V+, IV. Nosaltres hem fet la variant més fàcil, sortim directes a la dreta de la R3 per una placa fins a un parabolt (IV+) després anem a  l’esquerra a buscar l’aresta què ens porta al cim.

En resum una via exigent i atlètica, semi equipada però què caldrà equipar algun tram.
Una via curta, intensa què no et deixa indiferent.

Per: Josep Estruch, Manel Quevedo, Manel Benavent, Joan Asín. 
primer llarg
primer llarg
arribant a la R1
segon llarg
segon llarg
segon llarg
arribant a la R2
tercer llarg
quart llarg
arribant al cim
FOTOCIM